Moneda de M alta: de Cartago a la Unió Europea

2024 Autora: Howard Calhoun | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 10:21

M alta és un estat insular situat a la part central del mar Mediterrani. Un grup d'illes petit però estratègicament important. L'arxipèlag, al llarg de la seva llarga i convulsa història, va tenir un paper fonamental en la lluita pel domini a la Mediterrània i en la interacció entre l'Europa emergent i les cultures més antigues d'Àfrica i Àsia Central. Com a resultat, la societat m altesa ha estat modelada per segles de domini estranger per part de diverses potències, com ara fenicis, romans, grecs, àrabs, normands, sicilians, suaus, aragonesos, hospitalers, francesos i anglesos.

Actualment, la cursa legal és l'euro. La història del desenvolupament del sistema monetari a l'illa es remunta a dos mil·lennis. Abans de l'euro, la moneda de M alta era una varietat d'unitats monetàries.

L'aparició dels primers diners

L'any 218 a. C. e. Els cartaginesos van ser els primers a portar monedes de bronze a M alta. Després que els romans van conquerir l'illa, es van encunyar diners de bronze local basant-se en estàndards de pes romans.

Al voltant del 35 d. C. e. La inscripció MELITAS (de M alta) va aparèixer per primera vegada a les monedes m alteses. Després del segle I, no hi ha proves de l'emissió de diners romano-m altesos, molt probablement pagaven amb moneda romana, comuna a tot l'imperi.

Entre l'enfonsament de l'Imperi Romà el 395 i l'arribada de l'orde de Sant Joan a M alta el 1530, àrab (890 - 1090), normand (1127 - 1194), suau (1194 - 1266), Hi circulaven diners angevís (1266) - 1283) i aragonesos (1284 - 1530). Encara que no se sap que les monedes m alteses de l'època medieval es troben en col·leccions públiques o privades, es poden trobar referències als documents oficials.

De 1530 a 1798, l'orde de Sant Joan tenia el dret d'encunyar els seus propis diners a M alta. Al llarg del seu regnat es van emetre diverses monedes d'or (Zekkin), plata (Skud tal-Fidda) i coure.

Després de la rendició de M alta a Napoleó el juny de 1798, els francesos van confiscar gairebé tot l'or, la plata i les pedres precioses. Durant el bloqueig (fins a l'any 1800) no es va encunyar moneda local, i l'or i la plata confiscats es van convertir en lingots, que van ser estampats amb el seu valor. Van ser ells els que estaven en circulació durant aquest període.

Utilitzar la lliura

Amb l'arribada del protectorat britànic l'any 1800, la casa de moneda de M alta va deixar de funcionar. Durant els primers 50 anys de domini britànic, hi havia diverses monedes estrangeres en circulació.

El 1855, les monedes britàniques es van convertir en la monedaM alta i van ser declarades l'única moneda de curs legal. Però, malgrat això, fins al 1886, els principals diners utilitzats pels locals van continuar sent dòlars sicilians.

Tot i que la moneda de M alta era la lliura esterlina, a causa de les preocupacions sobre la Primera Guerra Mundial, es van començar a imprimir bitllets oficials locals a partir de 1914. Aquesta primera sèrie va durar poc, i el 1915 va ser novament substituïda per diners britànics, que va estar en circulació fins al 1949.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el 13 de setembre de 1939, es va aprovar una llei que permetia al govern m altès emetre els seus propis bitllets d'1 lliura o menys, que gradualment van entrar en circulació entre 1940 i 1943. El problema del paper moneda de baixa denominació va ser causat per la manca de metall per encunyar monedes i la dificultat per fer arribar la moneda britànica a M alta durant la guerra. Amb la fi de la guerra, aquests petits bitllets van quedar obsolets i van quedar en desús, principalment pel fet que el paper es va desgastar massa ràpidament, i van ser novament substituïts per monedes britàniques, que van continuar circulant com a curs legal fins al 1972.

El 1949, M alta va establir una caixa de canvi i va començar a emetre de nou els seus bitllets. La lliura m altesa encara estava vinculada a la lliura esterlina i va continuar fent-ho fins a finals de la dècada de 1970.

El 1972, M alta va abandonar el sistema britànic de lliures, xílings i penics. La moneda m altesa encara era la lliura, i el primer conjunt de monedes decimals es va emetre en vuit denominacions: 50c, 10c, 5c, 2c dealiatge de coure-níquel; 1c de bronze i 5, 3 i 2 lliures d'alumini.

Diners nous

El Banc Central de M alta es va establir en virtut de la Llei del Banc Central de 1967 i va entrar en funcionament el 17 d'abril de 1968. A partir d'aquella data, es va fer càrrec de les funcions de la junta de divises i va començar a emetre la moneda nacional de M alta. El juny de 1968, es va fer càrrec dels actius i passius del fons de seguretat de notes de la Junta de divises.

El nom de lira m altesa no es va utilitzar als bitllets fins el 1973 i a les monedes fins al 1986.

Els diners del canvi es van emetre en denominacions d'1, 2, 5, 10, 25, 50 cèntims i 1 lira, i els bitllets es van emetre en denominacions de 2, 5, 10 i 20 lires.

Transició a la zona euro

L'any 2008, l'illa va deixar d'utilitzar la lira. Com a mitjà de pagament, es van acceptar monedes d'euro pròpies amb imatges de l'escut de l'illa, la creu de M alta i l' altar del temple de Mnajdra. Hi ha vuit monedes en total: 2 €, 1 €, 0,50 €, 0,20 €, 0,10 €, 0,05 €, 0,02 € i 0,01 €.

Actualment, el tipus de canvi enfront de l'euro és de 73,3 rubles russos, 0,889 lliures esterlines i 1,1655 dòlars dels EUA.